Pep Agut neix a Terrassa, Barcelona, el 6 de març de 1961.

Comença la seva trajectòria com artista plàstic cap el 1979. Compagina els seus estudis amb la pràctica semiprofessional de l’esport (va ser olímpic a Los Ángeles'84 en hoquei sobre herba) Va estudiar a la Facultat de Belles Arts de Sant Jordi (1979-84) i és Llicenciat per la Universitat de Barcelona. El 1980 funda amb un grup d’artistes de la seva ciutat un espai alternatiu per Art contemporani (Grup Tal Taca, 1980-83). El 1988 trasllada la seva residència a Colònia (RFA) fins que el 1991 es convidat a París com artista resident per la Fondation Cartier. Des de 1993 viu i treballa a la seva ciutat.

Ha coordinat i participat en seminaris, conferències i debats sobre art i ha exposat els seus treballs individual i col·lectivament en grans esdeveniments com la Biennal de Venècia, Biennal de Sidney o Prospekt, i també en museus com el Tel Aviv Museum of Contemporary Art o el MACBA Museu d'Art contemporani de Barcelona, entre d’altres.

La seva obra forma part de destacades col·leccions particulars i públiques.

Partint de la seva doble formació en la pràctica de la pintura i la fotografia Agut focalitza molt d'hora el seu interès en els problemes de la representació, el paper de l’artista i el lloc de l’Art.

Entenent l'espai de l'art com l'espai públic per excelència més enllà de tota condició epocal o cultural particular i preocupat per els modes de producció de sentit i per la posada en circulació de les produccions artístiques, Agut desenvolupa un complex i personal procés de treball que li permet imbricar el seu projecte estètic amb el sentit polític de la seva actitud.

Pep Agut treballa en els seus projectes desplegant la seva recerca sobre un ampli repertori de tècniques, medis i conceptes per sotmetre a estudi les idees del seu interès durant llargs períodes de temps abordant qüestions relatives a la representació, el llenguatge, l’arquitectura, etc.

Després d’un ardu procés d'escriptura, sobrescriptura i esborrat de tota forma de narració expressionista, l’artista el·labora un complex índex de models plàstics genèrics per a la organització del seu treball. Això li permet mantenir els projectes sempre oberts a noves recerques, no sotmetent-los a rígides nocions d’estil i, sobre tot, evitar la producció sistemàtica dels artefactes en que resultarien.

Inventariat així una gran quantitat de material creatiu, Agut pot acomodar qualsevol moment de la seva història artística personal a cada ocasió expositiva amb una formulació específica, particular i actual. Creats els dispositius i reconstruïdes les estructures necessàries per instalar la seva obra a l’espai públic, aquesta roman sempre oberta generant una dinàmica centrífuga que en multiplica els accessos i n’expandeix els àmbits de relació amb el públic.